Zapatero sap que la seva política populista de subsidis només es pot mantenir de dues maneres: o recapta més, o s'endeuta més. O les dues coses alhora. En aquesta línia descobrim que avui, durant el debat sobre l'estat de l'estat (ells en diuen, equivocadament, nació) ha decidit eliminar progressivament les deduccions per compra d'habitatge a les rendes superiors a 17.000€ anuals fins a suprimir-les del tot per les superiors als 24.000€.
Se m'ocorre que la mesura que es presenta com a progressista és, en realitat, centralista-solidarista-redistributivista amb els criteris de sempre... Les bonificacions es mantenen per aquelles rendes inferiors als 17.000€ anuals (bruts, lògicament), i dels 17.000€ als 22.000€ van baixant fins a desaparèixer. Diu en pinotxo que d'aquesta manera el 50% de la població continuarà disfrutant de les bonificacions. El què no explica és on s'ubicarà aquest 50%... Comencem recordant que dos territoris no contribueixen a la caixa de l'estat de la mateixa manera (els sona allò del concert econòmic?) i continuem recordant que a Catalunya la renda és superior a la mitjana entre d'altres coses perquè aquí tenim una inflació superior. ZP continua l'estratègia d'espoli sistemàtic dissimulat de justícia social: els seus criteris es basen en renda bruta en comptes de renda disponible. El vell debat de sempre: un mateix sou aquí i a Salamanca no suposa, ni de lluny, un mateix nivell de vida quan en canvi suposa el mateix nivell impositiu. Una asimetria de la que els catalans, ens diguem Ubach o ens diguem Pérez, patim a les butxaques cada mes. Diuen que els impostos els paguen les persones i no els territoris, però senyors, el cost de la vida resulta que sí que es territorial. Les classes mitjanes catalanes, per variar, cornudes i pagant el beure.
Un dia sentia en López-Tena dient que la pressió fiscal a Catalunya era del 45%. I augmentant, amic patriota, i augmentant!
No hay comentarios:
Publicar un comentario