Estimats lectors, avui la JNC de Terrassa, com moltes altres persones de tota Catalunya, hem sigut espectadors al gran míting central de campanya que Convergència i Unió ha realitzat en un poliesportiu de Sant Cugat. Al míting s'han desgranat les veritats de les mentides, i s'ha demostrat quina és la força política que pot servir a Catalunya després del 7 de juny al Parlament Europeu.
El poliesportiu era ben ple de gent, i es podia comprar menjar, beguda, gorres de "Catalonia is not Spain"... També hi ha hagut, al començament, un moment de distensió en el que els candidats i dirigents han pujat a un trenet, junt amb nens de diferents edats i alguns pares. La imatge ha estat gràfica i bonica. Ramon Tremosa dirigint el tren de la Coalició cap al triomf i cap a Europa, junt amb les noves generacions que eren presents als vagons, i també al costat de la societat catalana que l'aplaudia i l'animava dins i fora del tren.
Un exemple gràfic del que hauria de passar el dia 7 de juny si volem alliberar-nos del centralisme madrileny de PSOE i PP, que no col·labora amb res a la nostra llibertat social i nacional, ni tampoc a les nostres infraestructures o al model de país que desitgem.
L'acte ha començat amb una intervenció clara i forta de Lluís Recoder, el batlle de Sant Cugat des del 1999, una persona compromesa amb la ciutat. La tasca de Recoder i del seu predecessor, Joan Aymerich, a l'alcaldia de Sant Cugat han dotat a aquesta ciutat d'un índex de desenvolupament elevat en aspectes com el medi ambient, el teixit empresarial o el benestar social. Recoder ha resumit avui la necessitat que Catalunya té d'obtenir al Parlament Europeu un lideratge que la representi de manera clara, sense dependències exteriors ni necessitat de permisos a la Moncloa. Ha recordat que CiU disposa d'una trajectòria mediambiental impecable, i posat com a exemple la mateixa Sant Cugat del Vallès, una ciutat sostenible ecològicament parlant. També ha deixat clar que la defensa de Catalunya no es pot deixar a mans d'un partit com ICV-EUiA, que fa de la cultura del "no a les infraestructures" una raó de ser impossible de mantenir en un país com el nostre, ni tampoc al PP o al PSOE i al seu espanyolisme, ni a partits còmplices d'aquests com ERC, que presumeix d'independentista a cada campanya electoral i acaba anant permanentment a donar suport estable i gratuït al PSC per tal que realitzi les seves polítiques centralistes a Catalunya.
Després de la intervenció de Recoder, hem tingut l'honor d'escoltar a Josu Erkoreka, portaveu del Grup Parlamentari Basc a Madrid i destacat dirigent de l'EAJ-PNV. Erkoreka ha refermat l'aliança nacional de Catalunya i el País Basc i ha destacat que el PSOE i el PP poden aliar-se en qualsevol moment per a apartar al nacionalisme vertebral i integrador de les nostres societats i del nostre govern, com han fet a Euskadi i com han fet al Parlament Europeu en un 70% de les ocasions. La intervenció d'Erkoreka ha acabat amb una "moraleja: ni ceja ni oreja".
A la intervenció d'Erkoreka ha seguit la de Josep Antoni Duran i Lleida, secretari general de CiU i portaveu del nostre Grup Parlamentari a Madrid, i la d'Artur Mas, president de la federació i Cap de l'Oposició (i de la llista més votada) a Catalunya. Ambdos han posat un especial èmfasi en la defensa de Catalunya que realitza CiU i en el fet que Ramon Tremosa pot representar a Europa una opció de país, com després el mateix Tremosa ens ha concretat a la seva intervenció. Tant Mas com Duran han parlat apassionadament dels problemes de peu de carrer, de la gent, de la crisi i de la importància d'Europa. Les seves intervencions han estat, de ben segur, aplaudides i secundades.
Per últim, Ramon Tremosa se'ns ha dirigit a tots nosaltres, amb un discurs tècnic, de (prenguin nota els socialistes), de fets. Ens ha parlat de carreteres, i de la importància que tindrà per al nostre comerç la creació d'un Quart Cinturó, que millorarà el nivell econòmic de la gent del Vallès en un 20%, aproximadament, d'aquí al 2035 si es realitza correctament, amb tres carrils d'anada i tres de tornada, i de com potenciarà el comerç, el manteniment de les empreses que tenim i, per suposat, l'arribada de noves. Un projecte que fins i tot el PSC diu compartir, però que està mig bloquejat a causa de la negativa dels socis del tripartit i dels equilibris interns que aquest té. Ha parlat també de trens, de la necessitat d'interconnectar Catalunya amb Europa, i de la unió de l'AVE de Barcelona amb València i França, usant alta velocitat. El que hem sentit de Tremosa han sigut iniciatives de país, iniciatives pel país. Iniciatives que milloraran la condició general de Catalunya i dels catalans. Iniciatives justes, solidàries, netes i beneficioses, allunyades de la línia ferroviaria en forma de creu que proposen els més centralistes a Madrid des del segle XIX, i que té al punt d'unió aquesta mateixa ciutat.
El míting ha acabat amb una massa de gent dempeus, aplaudint, alçant les banderes de Catalunya i cantant "els segadors". Ens hem fet unes fotos... i cap a Terrassa, satisfets pel que hem sentit i perquè sabem que Convergència i Unió si que compleix els seus compromisos. Theodore Roosevelt va dir que el millor que es podia fer era encertar, el segon millor, equivocar-se, i el pitjor, no fer res. Nosaltres som conscients que amb encerts o amb errors, Convergència i Unió sempre defensarà Catalunya i la seva gent, i volem treballar també pel país i per la gent en els mateixos termes, des de la Joventut Nacionalista i des de Terrassa.
Molt cordialment,
La JNC de Terrassa
24/5/09
Els motius d'aquest Blog
Benvolguts lectors,
Us trobeu davant del Blog de la Joventut Nacionalista de Catalunya a Terrassa, creat per a comentar temes de política a escala local, comarcal, catalana, europea i internacional. Amb aquest espai esperem però, la participació de tothom qui ho desitgi, que podrà deixar els seus comentaris al peu de cada entrada. Nosaltres ens comprometem des d'aquí a respondre'ls al mateix Blog, i obrirem debats al respecte si ho trobem prou necessari i interessant.
Aquest Blog, com la JNC en el seu conjunt, neix per a satisfer al màxim les preguntes i reclamacions ciutadanes en general, i més concretament, les de la joventut. Som gent amb vocació de servei que volem treballar per a la població i per al jovent, oberts a totes les tendències i suggerències, disposats a reclamar i a exigir, però també a rectificar i treballar, per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans, per a lluitar pels problemes d'aquests, que són també nostres, per a fer, en definitiva, una veu de conjunt que sigui més forta que les veus individuals, que ens doni a la llarga una millor ciutat i un millor país.
En aquest Blog intentarem exposar de manera amena la nostra opinió sobre la crisi i la recuperació econòmica, sobre les infraestructures de país (no només les carreteres i els trens, que són importantíssims, sinó també les culturals, com són els llibres i les enciclopèdies), sobre les polítiques socials, de les que se'n beneficia tothom, sobre el comerç, sobre els perills de la deslocalització, sobre el finançament (que és vital, des del nostre punt de vista, per Catalunya i els seus ciutadans), sobre la millora de la sanitat i de l'educació, dels barris de Terrassa... En definitiva, tractarem els temes que creguem que resulten importants per a la gent; per a tots nosaltres, i per a Catalunya.
Però... per què ho fem mitjançant un Blog? No en tenim prou amb la pàgina web? Doncs no, no en tenim prou. La nostra pàgina web, www.jnc.cat/voccidentalterrassa és un instrument útil per a exposar les nostres opinions, i com a tal el continuarem utilitzant, però li manca una opció. La dels comentaris i participació ciutadana, que resulta vital per al manteniment de qualsevol opció política. Tots som política, perquè la política ens afecta a tots. Les decisions polítiques que es prenen influeixen, per a bé o per a mal, al país, a les ciutats, als barris, i també a cada família i individu. Per tant, desvincular-nos de la política és quelcom que ens perjudicarà sempre a nosaltres mateixos. Quin és doncs el problema? L'és la convicció general del fet que els polítics no s'interessen pels ciutadans, o del fet que la política és a vegades massa distant o complicada? Doncs bé, la nostra solució per a resoldre aquests fets tristos i lamentablement certs en masses ocasions és demanar a la societat; a tots i a cada un de nosaltres una major implicació en les decisions i afers que es prenen. Aquest Blog ha de ser, per tant, un instrument de participació de la joventut i de la ciutadania. Un Blog on respondrem tots els vostres comentaris, escrits, preguntes, crítiques, suggerències... etc., on les comentarem, les recolzarem o, en cas contrari, argumentarem el motiu de la nostra oposició al comentari o suggeriment. També estem disposats a debatre sobre els temes que comenteu i que, per tant, ens interessen a tots nosaltres, a portar aquestes reclamacions a l'Ajuntament o a l'autoritat competent, com hem fet recentment amb les campanyes de l'Altaveu Jove.
Resumint doncs, el que pretenem fer amb aquest Blog és establir un diàleg permanent entre tota la societat que n'estigui interessada, plantejar temes conjuntament, lluitar per aquests, i treballar pel país, pel seu territori i, sobretot, per la seva gent, sempre des dels principis nacionalistes i demòcrates que sentim; des del nostre amor per Catalunya i des de la nostra convicció que pot fer-se més gran, en tots els sentits. Així creem aquest blog, amb convicció, determinació, passió i confiança envers la possibilitat que esdevingui una eina útil.
Us trobeu davant del Blog de la Joventut Nacionalista de Catalunya a Terrassa, creat per a comentar temes de política a escala local, comarcal, catalana, europea i internacional. Amb aquest espai esperem però, la participació de tothom qui ho desitgi, que podrà deixar els seus comentaris al peu de cada entrada. Nosaltres ens comprometem des d'aquí a respondre'ls al mateix Blog, i obrirem debats al respecte si ho trobem prou necessari i interessant.
Aquest Blog, com la JNC en el seu conjunt, neix per a satisfer al màxim les preguntes i reclamacions ciutadanes en general, i més concretament, les de la joventut. Som gent amb vocació de servei que volem treballar per a la població i per al jovent, oberts a totes les tendències i suggerències, disposats a reclamar i a exigir, però també a rectificar i treballar, per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans, per a lluitar pels problemes d'aquests, que són també nostres, per a fer, en definitiva, una veu de conjunt que sigui més forta que les veus individuals, que ens doni a la llarga una millor ciutat i un millor país.
En aquest Blog intentarem exposar de manera amena la nostra opinió sobre la crisi i la recuperació econòmica, sobre les infraestructures de país (no només les carreteres i els trens, que són importantíssims, sinó també les culturals, com són els llibres i les enciclopèdies), sobre les polítiques socials, de les que se'n beneficia tothom, sobre el comerç, sobre els perills de la deslocalització, sobre el finançament (que és vital, des del nostre punt de vista, per Catalunya i els seus ciutadans), sobre la millora de la sanitat i de l'educació, dels barris de Terrassa... En definitiva, tractarem els temes que creguem que resulten importants per a la gent; per a tots nosaltres, i per a Catalunya.
Però... per què ho fem mitjançant un Blog? No en tenim prou amb la pàgina web? Doncs no, no en tenim prou. La nostra pàgina web, www.jnc.cat/voccidentalterrassa és un instrument útil per a exposar les nostres opinions, i com a tal el continuarem utilitzant, però li manca una opció. La dels comentaris i participació ciutadana, que resulta vital per al manteniment de qualsevol opció política. Tots som política, perquè la política ens afecta a tots. Les decisions polítiques que es prenen influeixen, per a bé o per a mal, al país, a les ciutats, als barris, i també a cada família i individu. Per tant, desvincular-nos de la política és quelcom que ens perjudicarà sempre a nosaltres mateixos. Quin és doncs el problema? L'és la convicció general del fet que els polítics no s'interessen pels ciutadans, o del fet que la política és a vegades massa distant o complicada? Doncs bé, la nostra solució per a resoldre aquests fets tristos i lamentablement certs en masses ocasions és demanar a la societat; a tots i a cada un de nosaltres una major implicació en les decisions i afers que es prenen. Aquest Blog ha de ser, per tant, un instrument de participació de la joventut i de la ciutadania. Un Blog on respondrem tots els vostres comentaris, escrits, preguntes, crítiques, suggerències... etc., on les comentarem, les recolzarem o, en cas contrari, argumentarem el motiu de la nostra oposició al comentari o suggeriment. També estem disposats a debatre sobre els temes que comenteu i que, per tant, ens interessen a tots nosaltres, a portar aquestes reclamacions a l'Ajuntament o a l'autoritat competent, com hem fet recentment amb les campanyes de l'Altaveu Jove.
Resumint doncs, el que pretenem fer amb aquest Blog és establir un diàleg permanent entre tota la societat que n'estigui interessada, plantejar temes conjuntament, lluitar per aquests, i treballar pel país, pel seu territori i, sobretot, per la seva gent, sempre des dels principis nacionalistes i demòcrates que sentim; des del nostre amor per Catalunya i des de la nostra convicció que pot fer-se més gran, en tots els sentits. Així creem aquest blog, amb convicció, determinació, passió i confiança envers la possibilitat que esdevingui una eina útil.
15/5/09
Augmentant l'espoli
Zapatero sap que la seva política populista de subsidis només es pot mantenir de dues maneres: o recapta més, o s'endeuta més. O les dues coses alhora. En aquesta línia descobrim que avui, durant el debat sobre l'estat de l'estat (ells en diuen, equivocadament, nació) ha decidit eliminar progressivament les deduccions per compra d'habitatge a les rendes superiors a 17.000€ anuals fins a suprimir-les del tot per les superiors als 24.000€.
Se m'ocorre que la mesura que es presenta com a progressista és, en realitat, centralista-solidarista-redistributivista amb els criteris de sempre... Les bonificacions es mantenen per aquelles rendes inferiors als 17.000€ anuals (bruts, lògicament), i dels 17.000€ als 22.000€ van baixant fins a desaparèixer. Diu en pinotxo que d'aquesta manera el 50% de la població continuarà disfrutant de les bonificacions. El què no explica és on s'ubicarà aquest 50%... Comencem recordant que dos territoris no contribueixen a la caixa de l'estat de la mateixa manera (els sona allò del concert econòmic?) i continuem recordant que a Catalunya la renda és superior a la mitjana entre d'altres coses perquè aquí tenim una inflació superior. ZP continua l'estratègia d'espoli sistemàtic dissimulat de justícia social: els seus criteris es basen en renda bruta en comptes de renda disponible. El vell debat de sempre: un mateix sou aquí i a Salamanca no suposa, ni de lluny, un mateix nivell de vida quan en canvi suposa el mateix nivell impositiu. Una asimetria de la que els catalans, ens diguem Ubach o ens diguem Pérez, patim a les butxaques cada mes. Diuen que els impostos els paguen les persones i no els territoris, però senyors, el cost de la vida resulta que sí que es territorial. Les classes mitjanes catalanes, per variar, cornudes i pagant el beure.
Un dia sentia en López-Tena dient que la pressió fiscal a Catalunya era del 45%. I augmentant, amic patriota, i augmentant!
Se m'ocorre que la mesura que es presenta com a progressista és, en realitat, centralista-solidarista-redistributivista amb els criteris de sempre... Les bonificacions es mantenen per aquelles rendes inferiors als 17.000€ anuals (bruts, lògicament), i dels 17.000€ als 22.000€ van baixant fins a desaparèixer. Diu en pinotxo que d'aquesta manera el 50% de la població continuarà disfrutant de les bonificacions. El què no explica és on s'ubicarà aquest 50%... Comencem recordant que dos territoris no contribueixen a la caixa de l'estat de la mateixa manera (els sona allò del concert econòmic?) i continuem recordant que a Catalunya la renda és superior a la mitjana entre d'altres coses perquè aquí tenim una inflació superior. ZP continua l'estratègia d'espoli sistemàtic dissimulat de justícia social: els seus criteris es basen en renda bruta en comptes de renda disponible. El vell debat de sempre: un mateix sou aquí i a Salamanca no suposa, ni de lluny, un mateix nivell de vida quan en canvi suposa el mateix nivell impositiu. Una asimetria de la que els catalans, ens diguem Ubach o ens diguem Pérez, patim a les butxaques cada mes. Diuen que els impostos els paguen les persones i no els territoris, però senyors, el cost de la vida resulta que sí que es territorial. Les classes mitjanes catalanes, per variar, cornudes i pagant el beure.
Un dia sentia en López-Tena dient que la pressió fiscal a Catalunya era del 45%. I augmentant, amic patriota, i augmentant!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)