Apreciats lectors,
Escric aquestes línies amb la ment posada en el proper diumenge 13 de desembre. A l’àrea d’influència i relacions tradicional de Terrassa tres municipis seran consultats sobre la independència de Catalunya. Ullastrell, Castellbisbal i Sant Cugat del Vallès seran els hereus d’Arenys de Munt a la zona amb una iniciativa que comparteixen amb altres 160 municipis del país i que pretén quelcom tant simple com preguntar a la ciutadania si desitja que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea. Tant simple com això però alhora tant trascendent! Perquè les consultes populars aprofundeixen en la implicació ciutadana en la presa de decisions, és clar que sí, però sobretot perquè aquesta consulta pot significar un punt de partida vers l’horitzó més clar que ha tingut mai aquesta nació. Un viatge pel que duem l’embranzida de les generacions que han liderat i impulsat el país en els darrers anys, i que no podriem iniciar si d’altres no l’haguessin amarrat malgrat totes les adversitats en els temps difícils, però pel que ara necessitem un impuls més: l’impuls que només li pot donar el poble sencer.
I és que tot i no ser vinculants, si tots aquells que en tinguin ocasió el dia 13 i tots aquells que la tindrem en breu anem a votar i apostem fort pel sí estarem dient que sí a construir un nou somni col·lectiu. Un somni en forma d’Estat que, justament per nou i per fer-lo entre tots, l’aconseguirem molt més proper a la ciutadania, més eficient, més transparent i més obert. Podem construir un país ple d’oportunitats, on es premiï el mèrit, just de portes endins i solidari de portes enfora, equilibrat i sostenible alhora que pròsper.
És clar que les meves paraules no són profecia, i que com tots els pobles podem fer coses malament, però són convenciment. Convenciment que tots aquells que conformem Catalunya, vinguem d’on vinguem i parlem la llengua que parlem, som capaços del millor quan hi posem el coll.
La millor garantia d’èxit és la implicació col·lectiva i el primer pas per això és anar a votar diumenge (o quan ens toqui), i fer-ho amb la papereta del SÍ.
Salutacions cordials,
Carles Oriach i Font
