Avui s'ha produït l'acte de nomenament oficial d'Artur Mas com a candidat de Convergència i Unió per a les eleccions catalanes del novembre. Han estat francament boniques les intervencions d'aquest i del nostre secretari general, Josep Antoni Duran i Lleida, i s'ha respirat un ambient molt especial, de canvi i d'il·lusió per un nou període a Catalunya.
Considero important ressaltar, no obstant, les raons que aquest canvi poden portar a Catalunya. I no em refereixo amb això a reiterar les innombrables pífies i incompetències del desgovern tripartit, conegudes per tothom i encarnades especialment per gent com Joan Saura o Ernest Maragall; sinó a anar més enllà, i a posar la vista en el futur que el nostre país mereix.
- Que Catalunya necessita deixar enrere els set anys de tripartit és un fet obvi i incontestable. El govern català ha deixat prou clara la seva incompetència en tants aspectes com ha trascendit, i en els temes més importants del país (l'Estatut, la LEC...) s'ha dividit i ha calgut el recolzament de CiU per a tirar endavant els citats projectes, que han sigut posteriorment, per altra banda, mal aprofitats i desenvolupats. És per tant molt important recuperar el govern de la força central de país que ha estat l'eix vertebral del catalanisme nacionalista i progressista durant els últims trenta anys, per a treure Catalunya de la crisi econòmica, per a planificar novament una millora definitiva de la nostra sanitat i educació, garantint la qualitat dels serveis essencials i encarant polítiques inmigratòries oportunes.
- A més, cal que tinguem a gent preparada i formada, "els millors homes del país a treballar per al país", però sense oblidar l'impuls i les ganes que aporten els canvis arreu, i sobretot aquí, a Catalunya. I és precisament això el que encarna Convergència i Unió. Som una força política amb experiència, que hem passat vint-i-tres dels últims trenta anys al Govern, i que coneixem el país i els seus problemes. Però alhora venim d'una "travessia pel desert", de set anys a la oposició com a conseqüència del pacte que el PSC, ERC i ICV-EUiA van dur a terme, malgrat que vàrem ser, tant el 2003 com el 2006, la força més votada. Ara bé, seria un error pensar que no n'hem tret res, d'aquest viatge a la oposició. També ens ha ajudat, ens ha permès reflexionar i reorientar-nos, i tornar amb més força i més ganes a la voluntat de servei al país que ha sigut la constant d'ençà la formació del nostre partit, l'any 1974 a Montserrat.
- També influeix el fet que ens trobem en una cruïlla. Ens toca a nosaltres decidir el que serà la Catalunya de demà, i quin camí optarem i seguirem. És un moment difícil, amb unes institucions com el Tribunal Constitucional debilitant el nostre autogovern i els nostres drets; i amb uns partits que, d'una manera més oberta (PP) o més dissimulada (PSOE), no cessen en els intents de desdibuixar la nostra consciència nacionalista i de progrés, que sempre ha encarnat Catalunya, i que CiU aspira a servir. Nosaltres, en aquest sentit, ens comprometem a treballar per a garantir l'estabilitat del nostre país i de les nostres institucions, per tal que, el dia de demà, Catalunya sia més plena del que ja és avui, en la direcció que els catalans decidim seguir, en consens, aliança i pau.
